Conflictes entre Germans. Es poden evitar?
Miro ara mateix a 2 dels meus 3 fills. Mentre el de 10 anys està tocant el piano, el de 2 anys intenta un cop i un altre tocar amb ell. El gran no vol que li toqui el piano i s'enfada. Li diu molt enfadat i fa servir un vocabulari i unes maneres que m'incomoden. A mi, com a adulta i com a mare. Llavors intervinc.
M'apropo i no m'oblido de contenir-los una mica (primer abraçant lleugerament amb les mans al petit. Després pressionant suaument les cames del gran). El gran assenyala dolgut una tecla del teclat, sense mirar-me. La tecla està tacada de xocolata. Li pregunto: ¿creus que li podríem demanar al teu germà que ho netegi? Ell afirma amb el cap.
Li mostro la taca al meu fill petit i seguidament li proposo netejar-ho. Ell afirma amb el cap. L'acompanyo en la operació, i, passats uns 5 minuts, podem enllestir la operació de neteja.
El meu fill gran segueix tocant, i el petit s'entreté una estona amb una altra.
Al cap d'una estona, el meu fill gran posa el ventilador de casa i el petit també s'hi interessa, aquest cop des de la distància. El petit es dona compte que el piano està lliure. I cap a tocar-lo va.
De seguida que se sent una nota, el gran hi va. I l'abraça per treure´l. Fins i tot li fa un petó.
Fins a la propera... :)
Aquesta és una del centenar de situacions que es viuen a casa, entre els meus 3 fills (de 10, 6 i 2 anys). I la resposta a la pregunta de l'enunciat és: no, no es poden evitar, però es poden acompanyar sense pensar que son un problema, sino una oportunitat.
Això que us dic no és senzill, perque en el dia a dia, sí que poden arribar a ser una incomoditat, els conflictes entre germans/es (els conflictes en general també, però ara ens centrem en els que succeeixen entre germans/es). I no és senzill tampoc perque l'acció automàtica tot sovint ens aboca a reaccionar amb la mateixa cosa que ens incomoda: un crit amb un crit, un abús amb un abús, una amenaça amb una amenaça... I l'exemple del pare o la mare és el que més s'integra, en els nostres fills i filles.
No em sento menys que un altre, quan dic que a mí també em passa. Jo també faig servir l'automàtic de vegades. Sóc mare, no una màquina. I els meus fills/a saben que m'equivoco i quan estic més tranquil·la puc expressar-los que m'ha sabut greu i que un altre dia buscaré una altra manera. Per tant, els mostro també que equivocar-se no és "ser dolent" sino que "ho hem probat i no ha sortit com ens hagués agradat.", i el millor de tot: "som capaços/es d'adonar-nos i canviar-ho en el futur".
I aquí ve el que a mí més m'ha funcionat: Donar espai. Espai de temps i de lloc. Abans de reaccionar amb "l'automàtic" observo uns segons (o minuts, segons la situació. Si considero que hi ha un perill no m'espero, eh?! ;). I no m'apropo si no considero que haig de reaccionar.
De vegades no cal ni que digui rès. Tansols que vegin que els veig. Els miro. De vegades tansols els consolo quan ploren, sense parlar jo, donant-los espai per a que treguin la seva veu, amb les seves pròpies paraules.
Està sent tot un aprenentatge! Encara tinc molta pràctica per endavant!!
Desitjo us hagui agradat el que us he compartit avui.
Per a compartir-nos això i tots els temes que us interessin, us esperem a les conVIVÈNCIESfamiliars d'estiu, de l'1 al 7 d'Agost.
M'apropo i no m'oblido de contenir-los una mica (primer abraçant lleugerament amb les mans al petit. Després pressionant suaument les cames del gran). El gran assenyala dolgut una tecla del teclat, sense mirar-me. La tecla està tacada de xocolata. Li pregunto: ¿creus que li podríem demanar al teu germà que ho netegi? Ell afirma amb el cap.
Li mostro la taca al meu fill petit i seguidament li proposo netejar-ho. Ell afirma amb el cap. L'acompanyo en la operació, i, passats uns 5 minuts, podem enllestir la operació de neteja.
El meu fill gran segueix tocant, i el petit s'entreté una estona amb una altra.
Al cap d'una estona, el meu fill gran posa el ventilador de casa i el petit també s'hi interessa, aquest cop des de la distància. El petit es dona compte que el piano està lliure. I cap a tocar-lo va.
De seguida que se sent una nota, el gran hi va. I l'abraça per treure´l. Fins i tot li fa un petó.
Fins a la propera... :)
Aquesta és una del centenar de situacions que es viuen a casa, entre els meus 3 fills (de 10, 6 i 2 anys). I la resposta a la pregunta de l'enunciat és: no, no es poden evitar, però es poden acompanyar sense pensar que son un problema, sino una oportunitat.
Això que us dic no és senzill, perque en el dia a dia, sí que poden arribar a ser una incomoditat, els conflictes entre germans/es (els conflictes en general també, però ara ens centrem en els que succeeixen entre germans/es). I no és senzill tampoc perque l'acció automàtica tot sovint ens aboca a reaccionar amb la mateixa cosa que ens incomoda: un crit amb un crit, un abús amb un abús, una amenaça amb una amenaça... I l'exemple del pare o la mare és el que més s'integra, en els nostres fills i filles.
No em sento menys que un altre, quan dic que a mí també em passa. Jo també faig servir l'automàtic de vegades. Sóc mare, no una màquina. I els meus fills/a saben que m'equivoco i quan estic més tranquil·la puc expressar-los que m'ha sabut greu i que un altre dia buscaré una altra manera. Per tant, els mostro també que equivocar-se no és "ser dolent" sino que "ho hem probat i no ha sortit com ens hagués agradat.", i el millor de tot: "som capaços/es d'adonar-nos i canviar-ho en el futur".
I aquí ve el que a mí més m'ha funcionat: Donar espai. Espai de temps i de lloc. Abans de reaccionar amb "l'automàtic" observo uns segons (o minuts, segons la situació. Si considero que hi ha un perill no m'espero, eh?! ;). I no m'apropo si no considero que haig de reaccionar.
De vegades no cal ni que digui rès. Tansols que vegin que els veig. Els miro. De vegades tansols els consolo quan ploren, sense parlar jo, donant-los espai per a que treguin la seva veu, amb les seves pròpies paraules.
Està sent tot un aprenentatge! Encara tinc molta pràctica per endavant!!
Desitjo us hagui agradat el que us he compartit avui.
Per a compartir-nos això i tots els temes que us interessin, us esperem a les conVIVÈNCIESfamiliars d'estiu, de l'1 al 7 d'Agost.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada