Entre aquestes dues fotos ha passat un any. A la primera veiem un pare embolcallant al seu nadó. El conté. El nadó es va adormir en els seus braços i el pare va seguir abraçant-lo una bona estona. A la segona foto, el nadó es va vestir amb una disfressa de ballarina / princesa i va estar la mar de gust experimentant amb ell. ¿Y qué destaquem d'aquestes dues fotos? Són 2 fotos on si el pare fos la mare, o el nadó fos una nena , segurament ens semblaria molt més natural. O m'equivoco? M'explico: Quan un home passeja amb el seu fill o filla en braços, se li sol valorar de "súper pare". Si ho fa una dona, no la solem valorar de "marassa", sinó més aviat com que el natural és que sigui ella que estigui amb el nadó. En aquest sentit, ni una cosa és com per "tirar tants coets", ni l'altra és com per a "no valorar-ho". Aquesta situació de la foto és molt concreta i petita. Però imagineu-vos-la en altres àmbits de criança, i fin