divendres, 22 de juliol de 2016

Últimos días para apuntarse a este viaje interno en tu propio proyecto de crianza/educación FAMILIAR

Os acompañaremos a profundizar y a celebrar el re/desdescrubrimiento de vuestras propias herramientas como Madre o Padre. 
Toda la info más detallada: Haced click AQUÍ.
IMPORTANTE: el formato este año es una acampada, pero si tenéis bebé os podemos improvisar espacio dentro de alguna de las pequeñas aulas de L'Albada.

dimarts, 19 de juliol de 2016

Criança i Gènere


Entre aquestes dues fotos ha passat un any.
A la primera veiem un pare embolcallant al seu nadó. El conté. El nadó es va adormir en els seus braços i el pare va seguir abraçant-lo una bona estona.
A la segona foto, el nadó es va vestir amb una disfressa de ballarina / princesa i va estar la mar de gust experimentant amb ell.

¿Y qué destaquem d'aquestes dues fotos? 
Són 2 fotos on si el pare fos la mare, o el nadó fos una nena, segurament ens semblaria molt més natural. O m'equivoco?

M'explico:
Quan un home passeja amb el seu fill o filla en braços, se li sol valorar de "súper pare". Si ho fa una dona, no la solem valorar de "marassa", sinó més aviat com que el natural és que sigui ella que estigui amb el nadó.
En aquest sentit, ni una cosa és com per "tirar tants coets", ni l'altra és com per a "no valorar-ho". Aquesta situació de la foto és molt concreta i petita. Però imagineu-vos-la en altres àmbits de criança, i fins i tot de fora d'ella.
El gènere marca doncs un privilegi en homes, i un prejudici en dones. Val la pena aturar-se uns segons, en cada situació, per a preguntar-nos com seria el mateix acte, si ho hagués fet el gènere polaritzat contrari.

Quan un nen es passeja amb un vestit se li sol reservar el passeig dins de casa. Però amb una nena amb vestit no passa el mateix.
Crec que aquest tema és molt controvertit i alhora importantíssim, perquè els nostres fills i filles puguin sentir-se abans PERSONES sense un gènere super definit, fins que elles mateixes ho triïn. Com a persones. Que puguem estimar el que són, tant si fan una cosa o una altra.
L'elecció de gènere no té a veure amb els nostres òrgans sexuals, té a veure amb els nostres instints naturals de relació. Polaritzem en els gèneres d' "home" i "dona", però ¡hi ha un munt de gèneres! 
Si et ve de gust aprofundir en articles que obren la ment, sobre aquest tema, et recomano http://www.pikaramagazine.com/

Aquest tema també el podem contemplar en les conVIVENCIESfamiliars de la 1ª setmana d'agost. Apunteu ja trucant al 609279814 (Sara).

dissabte, 2 de juliol de 2016

Conflictes entre Germans. Es poden evitar?

Miro ara mateix a 2 dels meus 3 fills. Mentre el de 10 anys està tocant el piano, el de 2 anys intenta un cop i un altre tocar amb ell. El gran no vol que li toqui el piano i s'enfada. Li diu molt enfadat i fa servir un vocabulari i unes maneres que m'incomoden. A mi, com a adulta i com a mare. Llavors intervinc. 
M'apropo i no m'oblido de contenir-los una mica (primer abraçant lleugerament amb les mans al petit. Després pressionant suaument les cames del gran). El gran assenyala dolgut una tecla del teclat, sense mirar-me. La tecla està tacada de xocolata. Li pregunto: ¿creus que li podríem demanar al teu germà que ho netegi? Ell afirma amb el cap. 
Li mostro la taca al meu fill petit i seguidament li proposo netejar-ho. Ell afirma amb el cap. L'acompanyo en la operació, i, passats uns 5 minuts, podem enllestir la operació de neteja. 
El meu fill gran segueix tocant, i el petit s'entreté una estona amb una altra.

Al cap d'una estona, el meu fill gran posa el ventilador de casa i el petit també s'hi interessa, aquest cop des de la distància. El petit es dona compte que el piano està lliure. I cap a tocar-lo va.
De seguida que se sent una nota, el gran hi va. I l'abraça per treure´l. Fins i tot li fa un petó.

Fins a la propera... :)

Aquesta és una del centenar de situacions que es viuen a casa, entre els meus 3 fills (de 10, 6 i 2 anys). I la resposta a la pregunta de l'enunciat és: no, no es poden evitar, però es poden acompanyar sense pensar que son un problema, sino una oportunitat.

Això que us dic no és senzill, perque en el dia a dia, sí que poden arribar a ser una incomoditat, els conflictes entre germans/es (els conflictes en general també, però ara ens centrem en els que succeeixen entre germans/es). I no és senzill tampoc perque l'acció automàtica tot sovint ens aboca a reaccionar amb la mateixa cosa que ens incomoda: un crit amb un crit, un abús amb un abús, una amenaça amb una amenaça... I l'exemple del pare o la mare és el que més s'integra, en els nostres fills i filles.
No em sento menys que un altre, quan dic que a mí també em passa. Jo també faig servir l'automàtic de vegades. Sóc mare, no una màquina. I els meus fills/a saben que m'equivoco i quan estic més tranquil·la puc expressar-los que m'ha sabut greu i que un altre dia buscaré una altra manera. Per tant, els mostro també que equivocar-se no és "ser dolent" sino que "ho hem probat i no ha sortit com ens hagués agradat.", i el millor de tot: "som capaços/es d'adonar-nos i canviar-ho en el futur".

I aquí ve el que a mí més m'ha funcionat: Donar espai. Espai de temps i de lloc. Abans de reaccionar amb "l'automàtic" observo uns segons (o minuts, segons la situació. Si considero que hi ha un perill no m'espero, eh?! ;). I no m'apropo si no considero que haig de reaccionar.
De vegades no cal ni que digui rès. Tansols que vegin que els veig. Els miro. De vegades tansols els consolo quan ploren, sense parlar jo, donant-los espai per a que treguin la seva veu, amb les seves pròpies paraules.
Està sent tot un aprenentatge! Encara tinc molta pràctica per endavant!!

Desitjo us hagui agradat el que us he compartit avui.
Per a compartir-nos això i tots els temes que us interessin, us esperem a les conVIVÈNCIESfamiliars d'estiu, de l'1 al 7 d'Agost.