(La no) Sexualitat dels pares/mares - Ni teoria, ni pràctica
[Texto en CASTELLANO]
Avui escric com a mare. Com a mare de 3 fills, sí, però primer en vaig tenir 1; al cap de 4 anys i mig, 2; i després de 4 anys més, el tercer.
Avui escric com a mare. Com a mare de 3 fills, sí, però primer en vaig tenir 1; al cap de 4 anys i mig, 2; i després de 4 anys més, el tercer.
 |
| Vinyeta de SACEMA a Muses de la Maternitat EMPODERADA |
¿A tu t'ha passat que després del part, i habent optat per a una lactància materna fins als 6 mesos o més, no ve gaire de gust (o gens) tenir sexe amb la teva parella?
A mi si, i parlant amb altres persones del meu voltant, veig que no és rès fora de la normalitat.
També m'ha passat que la llevadora de les classes pospart (del CAP) aconsellava a les mares que ens hi esforcéssim una mica. I jo pensava: ¿i perquè no s'hi esforcen les parelles a entendre-ho i respectar-ho? Jo estic tot el dia donant teta. Això ara és prou per a mí.
¿A tu t'ha passat?
Doncs bé, parlant amb un pare que està que es mossega les ungles, i frisa de ganes de tenir sexe amb la seva parella (parella que està en plè pospart del segon fill), veig que és un d'aquells temes que per molta teoria que s'hi posi, és un tema irracional, que es guía per impulsos del cos i es barreja amb emocions que s'el·laboren a la ment com a arguments irrefutables.
¿A tu t'ha passat pel cap que no hi ha rès a fer?
A mi sí. En certs moments. Però he pogut veure la diferència entre viure-ho en soledat o viure-ho acompanyada d'un cercle afí amb aquesta mirada respectuosa cap a la maternitat i paternitat de cadascú. Una mirada que té en compte que parlar-ho dins d'un grup íntim i cuidat ajuda molt a que la ment pugui trencar amb certes creences, s'obri a noves emocions, i que el cos ho pugui integrar.
L'ansietat baixa i sense tensió TOT és més fàcil de portar.
Us animo a, que si no ho heu probat, ho probeu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada