ConVIVÈNCIES familiars

[Texto en CASTELLANO] Avui escric com a mare. Com a mare de 3 fills, sí, però primer en vaig tenir 1; al cap de 4 anys i mig, 2; i després de 4 anys més, el tercer. Vinyeta de SACEMA a Muses de la Maternitat EMPODERADA ¿A tu t'ha passat que després del part, i habent optat per a una lactància materna fins als 6 mesos o més, no ve gaire de gust (o gens) tenir sexe amb la teva parella? A mi si, i parlant amb altres persones del meu voltant, veig que no és rès fora de la normalitat. També m'ha passat que la llevadora de les classes pospart (del CAP) aconsellava a les mares que ens hi esforcéssim una mica. I jo pensava: ¿i perquè no s'hi esforcen les parelles a entendre-ho i respectar-ho? Jo estic tot el dia donant teta. Això ara és prou per a mí. ¿A tu t'ha passat? Doncs bé, parlant amb un pare que està que es mossega les ungles, i frisa de ganes de tenir sexe amb la seva parella (parella que està en plè pospart del segon fill), veig que és un d'aq

[ Texto en CASTELLANO: AQUÍ ] Un altre cop ho ha fet. L'he avisat 300 vegades i ho ha tornat a fer. ¿¡Però com coi vol que li digui!? Què cansat... No, merda, ja l'he tornat a amenaçar d'aquella manera... No puc més. No en sé més. Aquest diàleg intern és automàtic quan els nostres fills entren en aquella escletxa que no tenim resolta i ells veuen, i reclamen un cop i un altre que es resolgui. La transgressió constant de límits, el conflicte, l'enuig desbordat, el sabotatge, l'exclusió, son algunes de les formes visibles que fem servir les adultes/ults per a sostenir certs moments que ens incomòden. Els infants les aprenen ben depressa i se'n fan especialistes, com nosaltres. Son uns grans aprenents. Quan veiem patir al nostre fill/a, hi ha una part de nosaltres que es trenca i es decepciona. Com un: "Això no és possible que m'estigui passant a mi." Seguit tot sovint: "Això que jo no he volgut mai transmetre-li al meu fill/a." I ens d