divendres, 22 de juliol de 2016

Últimos días para apuntarse a este viaje interno en tu propio proyecto de crianza/educación FAMILIAR

Os acompañaremos a profundizar y a celebrar el re/desdescrubrimiento de vuestras propias herramientas como Madre o Padre. 
Toda la info más detallada: Haced click AQUÍ.
IMPORTANTE: el formato este año es una acampada, pero si tenéis bebé os podemos improvisar espacio dentro de alguna de las pequeñas aulas de L'Albada.

dimarts, 19 de juliol de 2016

Criança i Gènere


Entre aquestes dues fotos ha passat un any.
A la primera veiem un pare embolcallant al seu nadó. El conté. El nadó es va adormir en els seus braços i el pare va seguir abraçant-lo una bona estona.
A la segona foto, el nadó es va vestir amb una disfressa de ballarina / princesa i va estar la mar de gust experimentant amb ell.

¿Y qué destaquem d'aquestes dues fotos? 
Són 2 fotos on si el pare fos la mare, o el nadó fos una nena, segurament ens semblaria molt més natural. O m'equivoco?

M'explico:
Quan un home passeja amb el seu fill o filla en braços, se li sol valorar de "súper pare". Si ho fa una dona, no la solem valorar de "marassa", sinó més aviat com que el natural és que sigui ella que estigui amb el nadó.
En aquest sentit, ni una cosa és com per "tirar tants coets", ni l'altra és com per a "no valorar-ho". Aquesta situació de la foto és molt concreta i petita. Però imagineu-vos-la en altres àmbits de criança, i fins i tot de fora d'ella.
El gènere marca doncs un privilegi en homes, i un prejudici en dones. Val la pena aturar-se uns segons, en cada situació, per a preguntar-nos com seria el mateix acte, si ho hagués fet el gènere polaritzat contrari.

Quan un nen es passeja amb un vestit se li sol reservar el passeig dins de casa. Però amb una nena amb vestit no passa el mateix.
Crec que aquest tema és molt controvertit i alhora importantíssim, perquè els nostres fills i filles puguin sentir-se abans PERSONES sense un gènere super definit, fins que elles mateixes ho triïn. Com a persones. Que puguem estimar el que són, tant si fan una cosa o una altra.
L'elecció de gènere no té a veure amb els nostres òrgans sexuals, té a veure amb els nostres instints naturals de relació. Polaritzem en els gèneres d' "home" i "dona", però ¡hi ha un munt de gèneres! 
Si et ve de gust aprofundir en articles que obren la ment, sobre aquest tema, et recomano http://www.pikaramagazine.com/

Aquest tema també el podem contemplar en les conVIVENCIESfamiliars de la 1ª setmana d'agost. Apunteu ja trucant al 609279814 (Sara).

dissabte, 2 de juliol de 2016

Conflictes entre Germans. Es poden evitar?

Miro ara mateix a 2 dels meus 3 fills. Mentre el de 10 anys està tocant el piano, el de 2 anys intenta un cop i un altre tocar amb ell. El gran no vol que li toqui el piano i s'enfada. Li diu molt enfadat i fa servir un vocabulari i unes maneres que m'incomoden. A mi, com a adulta i com a mare. Llavors intervinc. 
M'apropo i no m'oblido de contenir-los una mica (primer abraçant lleugerament amb les mans al petit. Després pressionant suaument les cames del gran). El gran assenyala dolgut una tecla del teclat, sense mirar-me. La tecla està tacada de xocolata. Li pregunto: ¿creus que li podríem demanar al teu germà que ho netegi? Ell afirma amb el cap. 
Li mostro la taca al meu fill petit i seguidament li proposo netejar-ho. Ell afirma amb el cap. L'acompanyo en la operació, i, passats uns 5 minuts, podem enllestir la operació de neteja. 
El meu fill gran segueix tocant, i el petit s'entreté una estona amb una altra.

Al cap d'una estona, el meu fill gran posa el ventilador de casa i el petit també s'hi interessa, aquest cop des de la distància. El petit es dona compte que el piano està lliure. I cap a tocar-lo va.
De seguida que se sent una nota, el gran hi va. I l'abraça per treure´l. Fins i tot li fa un petó.

Fins a la propera... :)

Aquesta és una del centenar de situacions que es viuen a casa, entre els meus 3 fills (de 10, 6 i 2 anys). I la resposta a la pregunta de l'enunciat és: no, no es poden evitar, però es poden acompanyar sense pensar que son un problema, sino una oportunitat.

Això que us dic no és senzill, perque en el dia a dia, sí que poden arribar a ser una incomoditat, els conflictes entre germans/es (els conflictes en general també, però ara ens centrem en els que succeeixen entre germans/es). I no és senzill tampoc perque l'acció automàtica tot sovint ens aboca a reaccionar amb la mateixa cosa que ens incomoda: un crit amb un crit, un abús amb un abús, una amenaça amb una amenaça... I l'exemple del pare o la mare és el que més s'integra, en els nostres fills i filles.
No em sento menys que un altre, quan dic que a mí també em passa. Jo també faig servir l'automàtic de vegades. Sóc mare, no una màquina. I els meus fills/a saben que m'equivoco i quan estic més tranquil·la puc expressar-los que m'ha sabut greu i que un altre dia buscaré una altra manera. Per tant, els mostro també que equivocar-se no és "ser dolent" sino que "ho hem probat i no ha sortit com ens hagués agradat.", i el millor de tot: "som capaços/es d'adonar-nos i canviar-ho en el futur".

I aquí ve el que a mí més m'ha funcionat: Donar espai. Espai de temps i de lloc. Abans de reaccionar amb "l'automàtic" observo uns segons (o minuts, segons la situació. Si considero que hi ha un perill no m'espero, eh?! ;). I no m'apropo si no considero que haig de reaccionar.
De vegades no cal ni que digui rès. Tansols que vegin que els veig. Els miro. De vegades tansols els consolo quan ploren, sense parlar jo, donant-los espai per a que treguin la seva veu, amb les seves pròpies paraules.
Està sent tot un aprenentatge! Encara tinc molta pràctica per endavant!!

Desitjo us hagui agradat el que us he compartit avui.
Per a compartir-nos això i tots els temes que us interessin, us esperem a les conVIVÈNCIESfamiliars d'estiu, de l'1 al 7 d'Agost.


dimecres, 29 de juny de 2016

(La no) Sexualitat dels pares/mares - Ni teoria, ni pràctica

[Texto en CASTELLANO]
Avui escric com a mare. Com a mare de 3 fills, sí, però primer en vaig tenir 1; al cap de 4 anys i mig, 2; i després de 4 anys més, el tercer.
Vinyeta de SACEMA a Muses de la Maternitat EMPODERADA

¿A tu t'ha passat que després del part, i habent optat per a una lactància materna fins als 6 mesos o més, no ve gaire de gust (o gens) tenir sexe amb la teva parella?
A mi si, i parlant amb altres persones del meu voltant, veig que no és rès fora de la normalitat.

També m'ha passat que la llevadora de les classes pospart (del CAP) aconsellava a les mares que ens hi esforcéssim una mica. I jo pensava: ¿i perquè no s'hi esforcen les parelles a entendre-ho i respectar-ho? Jo estic tot el dia donant teta. Això ara és prou per a mí.
¿A tu t'ha passat?

Doncs bé, parlant amb un pare que està que es mossega les ungles, i frisa de ganes de tenir sexe amb la seva parella (parella que està en plè pospart del segon fill), veig que és un d'aquells temes que per molta teoria que s'hi posi, és un tema irracional, que es guía per impulsos del cos i es barreja amb emocions que s'el·laboren a la ment com a arguments irrefutables.
¿A tu t'ha passat pel cap que no hi ha rès a fer?

A mi sí. En certs moments. Però he pogut veure la diferència entre viure-ho en soledat o viure-ho acompanyada d'un cercle afí amb aquesta mirada respectuosa cap a la maternitat i paternitat de cadascú. Una mirada que té en compte que parlar-ho dins d'un grup íntim i cuidat ajuda molt a que la ment pugui trencar amb certes creences, s'obri a noves emocions, i que el cos ho pugui integrar.
L'ansietat baixa i sense tensió TOT és més fàcil de portar.

Us animo a, que si no ho heu probat, ho probeu. 

dissabte, 25 de juny de 2016

El disgust del pare, el disgust del fill

[Texto en CASTELLANO: AQUÍ]
Un altre cop ho ha fet. L'he avisat 300 vegades i ho ha tornat a fer. ¿¡Però com coi vol que li digui!? Què cansat... No, merda, ja l'he tornat a amenaçar d'aquella manera... No puc més. No en sé més.

Aquest diàleg intern és automàtic quan els nostres fills entren en aquella escletxa que no tenim resolta i ells veuen, i reclamen un cop i un altre que es resolgui.
La transgressió constant de límits, el conflicte, l'enuig desbordat, el sabotatge, l'exclusió, son algunes de les formes visibles que fem servir les adultes/ults per a sostenir certs moments que ens incomòden. Els infants les aprenen ben depressa i se'n fan especialistes, com nosaltres. Son uns grans aprenents.
Quan veiem patir al nostre fill/a, hi ha una part de nosaltres que es trenca i es decepciona. Com un: "Això no és possible que m'estigui passant a mi." Seguit tot sovint: "Això que jo no he volgut mai transmetre-li al meu fill/a." I ens decepcionem.

L'infant, quan sent al pare o la mare decepcionats, pensa automàticament que hi ha alguna cosa en ell/a que no està bé, i pot condicionar/reforçar una auto-imatge que segurament no l'ajuda a poder afrontar "allò" de manera constructiva.

¿Què canvia quan veiem al nostre fill fer quelcom que ens decepciona?
El punt diferenciador és que tenim la gran oportunitat de veure-ho des de fora. I si fem l'exercici de pensar en una situació similar a la que li ha succeït al nostre fill/a,  en el nostre món adult, és molt possible que ens apropem una mica més a allò que fa detonar els mecanismes de defensa emocionals.
La injustícia, la pressió, l'exigència, la por a perdre la sensació de control o el poder, la autoritat,... Què és allò que ens supera i no podem digerir? El que trobem en cada petit (o gran, segons el cas) exercici ens durá pistes per a poder acompanyar a la nostra filla/fill.

¿I què faig amb les pistes?
El primer que podem fer és observar-les una estona (minuts, hores o fins i tot dies. El que cadascú/na necessiti). Prendre'n distància ens pot donar una visió més neta.
El següen és preguntar-nos: ¿Què m'hauria ajudat a mi en aquest moment? ¿Tot i que jo no ho vaig tenir, què sento m'hauria anat bé?
I aquí és on possiblement sentirem que podem compartir el nostre coneixement amb ell/ella. Iniciant la conversa per quelcom semblant a: "T'ha passat això, fill meu, i m'ha recordat a una situació semblant que jo he viscut". És poder transmetre amb paraules senzilles el concepte: "A mí també m'ha passat. No hi ha rès dolent en tu."

Us convido a probar-ho.
Aturar-nos per a donar-nos espais de reflexió ens ajuda a seguir creixent, com a pares/mares i com a persones, en general.


dilluns, 2 de maig de 2016

Fotos de L'Albada, espai de les conVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU 2016

L'Albada és la referent pedagògica de conVIVÈNCIESfamiliars, però enguany també és on se centren físicament les propostes. Hem pensat que us agradaria veure'n fotos!
L'Albada es troba a 5 minuts de la Vila d'Arbúcies, al Mas del Mau, construït a principis del segle XI. Està envoltada per una gran varietat de fauna i vegetació que caracteritza El Montseny. Disposem d'una finca amb 3 grans feixes, un rierol, un gran bosc per descobrir, el sorrall i d'una acollidora placeta.
A l'interior trobem la biblioteca, la sala artística, l'ambient d'aprenentatge vivencial, el laboratori-sala de ciències, la sala de psicomotricitat, la de joc simbòlic, el taller, una sala polivalent, i una cuina-menjador amb llar de foc.

Per a apuntar-te a les conVIVÈNCIESfamiliars d'estiu 2016 fés click al següent enllaç:
http://convivenciasfamiliarescast.blogspot.com.es/p/convivenciasfamili.html

Per a veure el projecte pedagògic de L'Albada fés click AQUÍ.

Espai exterior Sorrall
Sorrall
Exterior casa (abril 2013)
Gong
Rebedor
Armari Rebedor
Cuina-menjador

Ginesta decorant la taula de la cuina-menjador

Sala central polivalent
Sala Central polivalent

Sala central polivalent



Taller vivencial


Detall cartell
Sala artística


Sala Infantil

Sala Psicomotricitat

Sala independent adolescents

Secretaria

Vistes desde la casa
Feixa exterior
Trapezi
Hort

Primeres flors de primavera als arbres de L'Albada

dijous, 28 d’abril de 2016

ULL! Re-ajustem els preus de les ConVIS d'estiu!

Hola!

Aquest final d'abril ens ha deixat forces pluges. Bona notícia pels horts! Però també energía més de concentració a casa.

Fa dies que rumio com ajustar encara un pèl més els preus de les conVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU, i avui he trobat una fórmula per a poder rebaixar-lo un 5% en el cas de famílies amb 2 adults, i un 12% en el cas de famílies amb 1 adult.

Vull explicar-vos també que algunes persones m'han comentat que troben que, per a fer una acampada, és una tarifa cara. Us vull explicar que en el que invertiu a les propostes de conVIVÈNCIESfamiliars és: el sou de les persones que us acompanyem, el cost de la difusió que estem fent, el cost de tot el menjar que menjarem, el sou de la persona que ens cuinarà el dinar, el menjar de les voluntàries que ens ajudaràn, l'assegurança, els suministres i materials fungibles que gastarem de l'Albada.

I finalment, ara sí, us presento els preus revisats:

Tarifes per a cuidar-vos i cuidar-nos. Pel total dels 7 dies. Menjar inclòs.
Heu de sumar segons els participants que sou:
ADULTES:
- 1er Adult/a: 350€
- 2on Adult/a: 135€ (si sou 2 adultes/ts llavors son 485€)
INFANTS:
- 1er infant: 210€
- 2º infant i següents: Major de 12 anys: 160€, De 6 a 12 anys: 100€, De 2 a 6 anys: 80€, De 1 a 2 anys: 25€
(menors d'1 any no paguen, perque entenem que estan exclusivament amb la seva mare/pare)

Podeu trucar-nos per a qualsevol dubte al 609279814 (Sara).

dimecres, 24 de febrer de 2016

Filosofia del concepte "conVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU"


El concepte del projecte conVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU va gestar-se en el sí de la Sara Cendán Masip, mentre experimentava el procés d'adaptació com a família a L'Albada, Espai d'educació viva.

Ella va dibuixar això, durant la primera setmana de proba:
Prèviament a aquesta experiència, havia estat tot 1 curs com a responsable del grup de lactància de l'Associació mamimamo, a Cerdanyola del Vallès, i el concepte de grup de suport "mare a mare" li va encaixar molt bé com a eina empoderadora d'una societat que va, en general, caminant a cegues seguint el que es decideix "fora de nosaltres".
Estirant aquests dos fils, i alguns altres que de segur han fet de base d'entramat, s'ha anat entreteixint una base pedagògica, que poc a poc té més cos. I en aquesta base podem reconèixer aquestes àrees:

LA VIVÈNCIA COM A EINA D'APRENENTATGE
Fins que no vivim una situació per primera vegada, sovint podem tenir por a "fer el pas" per atrevir-nos a vivenciar-la. Podem passar un temps, més o menys llarg, teoritzant quins son els pros, els contres, etc...
Des de ben petites i petits, ens han entrenat sistemàticament a no confiar en els nostres instints primaris, sino donar tot el poder i control a la nostra Mentbuscant sempre el "però", el "ja però ...", el "és que ...". La Raó sempre té una raó guardada a la màniga!
I ens descobrim preocupades/ts en multitud de coses que son abstractes i no tenen a molt a veure amb cuidar-nos, escoltar-nos, sentir-nos. No recordem que tenim un cos amb infinitat de sensacions, una ànima que ens arrela a la Vida. Les emocions se'ns barregen i intenten sortir per alguna banda, de manera de vegades frustrades/ts, perque no sabem què ens passa.
A les conVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU us proposarem cada día algun taller o dinàmica, per a que pugueu fer aquest viatge interior que us doni certes pistes. Vàlides únicament per a vosaltres.
Son claus que obren portes, més o menys grans, amb més o menys dificultat, que son oportunitats per a prendre consciència d'una mateixa.
La VIVÈNCIA és el que ens treu de la ment absoluta o absolutista. Ens relaxa i ens permet arribar allà on potser crèiem que era impossible.
Amb els infants, tindreu tanmateix la oportunitat de posar en pràctica totes les eines que aneu treient per a vosaltres mateixes/os, coma dones, homes, mares o pares.

GRUP DE SUPORT "FAMÍLIA A FAMÍLIA"
El lloc i la intenció des d'on acompanyem a les conVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU és des del "no fer", "no actuar". Perque "si jo no vull que canviis, tu pots entendre que t'accepto tal com ets". 
És per a nosaltres essencial que cada família estigui oberta a escoltar devolucions de l'equip, i d'altres famílies, però es posarà molta atenció en que sigui des del NO-JUDICI.
Cada sistema familiar és únic i específic per a ell mateix. Ningú és millor que ell mateix per a sí mateix. Sembla una incongruència, però és bàsic recordar-ho.
Les adultes/lts i infants, que convivim durant 7 dies en un espai cuidat i respectuós com és aquest, utilitzem el nostre propi poder per a respectar i respectar-nos, posar i posar-nos límits, contenir i contenir-nos, expressar, escoltar i escoltar-nos, acollir i acollir-nos, acceptar i acceptar-nos. En definitiva: cuidar i cuidar-nos!

ESPAIS DE "TRIBU"
En numeroses ocasions es donen moments de vincle (cuinant el sopar, esmorsant, durant l'excursió,...) entre les persones que integrem cada edició de les conVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU, i això permet que ens enduguem a casa, al nostre cor, la vivència d'haber format part d'un sistema concret o grup social o el que, antropològicament parlant, se'n diu tribu.

ESPAIS D'ACOMPANYAMENT A LA CONVIVÈNCIA
Cada matí realitzem un cercle o rotllana, per a poder mirar, expressar i recollir el que ens va succeïnt. Cuidant així també la nostra conVIVÈNCIA.

ESPAI D'ACOMPANYAMENT A L'ADULT/A 
Cap al final de la setmana, trobarem un espai sagrat per a cada família, amb l'equip acompanyant, de manera que es puguin resoldre dubtes concrets i xerrar en un espai més íntim les particularitats de cada sistema.

ESPAIS D'ACOMPANYAMENT A L'INFANT/JOVE
Cada dia, hi haurà espai-proposta d'acompanyament a l'infant/jove. Experimentant un dia a dia molt similar al de L'Albada.
A la tarda, les propostes integren tota la família.

dimarts, 23 de febrer de 2016

Logo de les conVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU

Logo de SaCeMa
Avui us presentem el nou logo de les coVIVÈNCIESfamiliars d'ESTIU!
Expressa l'essència de la proposta: acompanyament familiar + VACANCES.

dimarts, 16 de febrer de 2016

Benvingudes!

El projecte de conVIVÈNCIESfamiliars fa 3 anys que existeix, però avui us dona la benvinguda en la seu format Blog.
Benvingudes, Famílies!!